Diuen que no volia morir la vella perquè així podia veure, o viure, coses noves. Amb el lliurament de la dracma d’enguany s’ho hagués passat teta. No tothom té ni l’oportunitat ni la possibilitat de tenir en el mateix escenari el millor equip de cuina del món i el millor sommelier del món...Some què has dit? Sommelier avia, en Roger, el fill de la Pilar i l’Antoni s’ha convertit en el millor sommelier del món. Ah, veus que bé..i què dius que fa aquest noi? Maridatges avia... Ah, es dedica a casar gent, com el capellà? No, res com el capella, el casa menjars amb beure. Ahhhh, veus que bé, i com redimonis sap ell què va bé amb qui? Doncs perquè prova tots els vins de món i ho sap tot sobre vins.. Renoi, quines coses, pobre noi, deu anar tot el dia gat. No avia no, aquí està la gràcia, saber beure sense emborratxarse, gaudint dels plaers de la cuina i de la vinya... Això li hagués anat molt bé al teu avi, més d’un ensurt ens haguéssim estalviat. Quines coses senyor!! Quin món!!
Allà, sobre l’escenari, gairebé tothom va coincidir en senyalar que personatges com en Roger Viusà, o com en Ferran Adrià o en Juli Soler, són uns magnifics ambaixadors i promotors de Roses arreu del món, la qual cosa ens aporta un prestigi mundial que si l’haguéssim de pagar ens hauríem de vendre la comarca. Ara bé, un cop arribats aquí la pregunta és: el lloc dels quals en són ambaixadors està al nivell apropiat, dóna satisfacció als interessats? O dit d’altra forma més pragmàtica en sabem treure el fruit apropiat? Ho païm bé tot plegat? Ho emprem acurada i eficaçment per millorar la nostra oferta turística? Sap greu confessar-ho, però, amb el cor a la mà i l’agredolç a la boca, la resposta és un contundent i monumental NO. Malgrat les excel·lents predisposicions de tots ells, Roses no acaba d’esprémer el tema gastronòmic, ni la nostra estratègia ni la nostra política turística té en compte o considera cap d’aquests factors. Com és que encara no tenim un llibret, un fulletó un opuscle on les celebritats, els VIPS, els famosos que venen o passen per Roses expliquen les nostres fabuloses i excel.lents virtuts i qualitats..... que no són poques. Que jo recordi tan sols per la campanya de suquet de 2007 ens vàrem atrevir a implicar Ferran Adrià en les nostres cabòries, i encara hores d’ara no hem estat capaços de reorganitzar el suquet de Sant Pere amb la implicació i participació de pescadors, avies, avis, cuiners i VIPS. Tot i ésser membres del club de gastronomia de Turisme Catalunya, una veritable i formidable llançadora que, si més no, edita formidables i magnífics catàlegs sobre un tema que ha anat creixent, a ritme de la demanda externa, diguem-ho tot ben dit, no pas per voluntats internes, fins a esdevenir un dels pilars claus, fonamentals i més atractius del turisme mundial. Tant és així que avui en dia ja es comença a parlar d’un nou filó, un nou segment turístic: el turisme enològic. Rutes, visites a cellers, degustacions i sobretot i molt especialment maridatges, és a dir, que puc beure amb aquest plat/recepta. Podriem convertir El Castell en lloc mundial, en centre de difusió, experimentació, informació sobre el tema? Ja que tenim per aquí el millor cuiner del món i el millor sommelier del món, l’aventura, proposta no crec que sigui gens esbojarrada, sobretot sies pensa que El Bully també té una franquicia fast good, sobre tapes i tot plegat es podria combinar amb un recurs absolutament genial diví i a més a més gratuit: les postes de sol. Algú hi posarà fil a l’agulla?
Mentre es consulta l’oracle i la margarita, de moment ens podem entretenir, una vegada més, contemplant com de forma “estranya”, ells, els turistes, ens reclamen posar en solfa recursos que tenim per donar vendre i regalar però que no som capaços d’aprofitar. Un mal que sembla endèmic no tan sols en el país sinó també arreu de l’estat. La moda de la cuina ha posat Espanya en posició privilegiada, i ara de rebot sembla ser que ells ja saben que a més a més de cuina i dieta mediterrània també tenim uns vins de tres parells d’estrelles michelin. Un cop més a corre cuita ens hem d’empescar campanyes, publicacions i tota mena de atractius reclams per fer saber que sí que és cert que tenim allò que volen. Sí, nosaltres també podem acollir el segment emergent de TURISME ENOLOGIC, afegint allò ja tant típic: estamos en ello, una troballa que ve a substituir el. com el “mañana-mañana” d’abans.Tant de bó sigui així
Suposo que per aquestes raons, de sobte a les fires de turisme va aparèixer un tema nou: “Rutas Vino de España” amb el subtítol “Encuentro de sentidos”. Nosaltres Catalunya, tan sols hi som presents amb la comarca del Penedès a la pg 24: “Ruta del Vino y del Cava del Penedès”. Bé, menos da una piedra. El fet de pertànyer al grup implica estar presents, existir, si més no, en catàlegs especialitzats i en portals com ara http://www.turismodevino.com/. La qual cosa no vol dir ni de bon tros que ja ho hàgim fet tot i que podem anar a fer la migdiada, la siesta, que resulta que també té propietats curatives. I ves que us pensàveu!
La Generalitat sembla ser que també ha vist el filó, recurs, possibilitat i s’ha espavilat a potenciar el tema amb la col.laboració del Incavi. Ara som País de grans vins i tenim no una ni dues sinó dotze DO. Paral·lelament Comerç també s’ha desvetllat i ha creat un potent instrument: gastroteca. Cat. Els del DO Empordà també s’han empescat un formidable fulleto i una web. Ara la feinada la tenim la resta, és a dir, els agents turístics, de l’ordre que sigui, per posar ordre i concert en tot aquest galimaties, a fi i efecte d’oferir allò que ja tenim però amb un embalatge diferent. Ara tenim un segment més on podem jugar: el turisme enològic. Una autèntica caixa de pandora, un bagul ple de tresors, que caldrà veure si sabem aprofitar-lo. De moment és una magnífica oportunitat per a potenciar la desestacionalització fent que el mes de setembre pugui esdevenir un veritable regal pels sentits on la qualitat i el savoir faire tinguin un pes considerable. No és tant i tant complicat, de fet tan sols cal respondre la pregunta de l’avia sobre el maridatge. Quin vi és el més adient per la vedella amb bolets, quin pel llobarro al fonoll, quin pel suquet, quin per la fideua? Quin vi ens aconsella? Cal veure’s tota l’ampolla o podem demanar diferents copes per cada plat? Podem visitar les bodegues? On fem un tast de vins? Mil i una preguntes que tan sols obtindran resposta si apliquem exactament la mateixa tàctica i la mateixa tècnica que empren els nostres ambaixadors, en Viusà o l’Adrià: passió, dedicació, tenacitat i tot plegat ben regat i ben servit amb cordials i amables ingredients ben farcits amb dosis de bon humor.
Allà, sobre l’escenari, gairebé tothom va coincidir en senyalar que personatges com en Roger Viusà, o com en Ferran Adrià o en Juli Soler, són uns magnifics ambaixadors i promotors de Roses arreu del món, la qual cosa ens aporta un prestigi mundial que si l’haguéssim de pagar ens hauríem de vendre la comarca. Ara bé, un cop arribats aquí la pregunta és: el lloc dels quals en són ambaixadors està al nivell apropiat, dóna satisfacció als interessats? O dit d’altra forma més pragmàtica en sabem treure el fruit apropiat? Ho païm bé tot plegat? Ho emprem acurada i eficaçment per millorar la nostra oferta turística? Sap greu confessar-ho, però, amb el cor a la mà i l’agredolç a la boca, la resposta és un contundent i monumental NO. Malgrat les excel·lents predisposicions de tots ells, Roses no acaba d’esprémer el tema gastronòmic, ni la nostra estratègia ni la nostra política turística té en compte o considera cap d’aquests factors. Com és que encara no tenim un llibret, un fulletó un opuscle on les celebritats, els VIPS, els famosos que venen o passen per Roses expliquen les nostres fabuloses i excel.lents virtuts i qualitats..... que no són poques. Que jo recordi tan sols per la campanya de suquet de 2007 ens vàrem atrevir a implicar Ferran Adrià en les nostres cabòries, i encara hores d’ara no hem estat capaços de reorganitzar el suquet de Sant Pere amb la implicació i participació de pescadors, avies, avis, cuiners i VIPS. Tot i ésser membres del club de gastronomia de Turisme Catalunya, una veritable i formidable llançadora que, si més no, edita formidables i magnífics catàlegs sobre un tema que ha anat creixent, a ritme de la demanda externa, diguem-ho tot ben dit, no pas per voluntats internes, fins a esdevenir un dels pilars claus, fonamentals i més atractius del turisme mundial. Tant és així que avui en dia ja es comença a parlar d’un nou filó, un nou segment turístic: el turisme enològic. Rutes, visites a cellers, degustacions i sobretot i molt especialment maridatges, és a dir, que puc beure amb aquest plat/recepta. Podriem convertir El Castell en lloc mundial, en centre de difusió, experimentació, informació sobre el tema? Ja que tenim per aquí el millor cuiner del món i el millor sommelier del món, l’aventura, proposta no crec que sigui gens esbojarrada, sobretot sies pensa que El Bully també té una franquicia fast good, sobre tapes i tot plegat es podria combinar amb un recurs absolutament genial diví i a més a més gratuit: les postes de sol. Algú hi posarà fil a l’agulla?
Mentre es consulta l’oracle i la margarita, de moment ens podem entretenir, una vegada més, contemplant com de forma “estranya”, ells, els turistes, ens reclamen posar en solfa recursos que tenim per donar vendre i regalar però que no som capaços d’aprofitar. Un mal que sembla endèmic no tan sols en el país sinó també arreu de l’estat. La moda de la cuina ha posat Espanya en posició privilegiada, i ara de rebot sembla ser que ells ja saben que a més a més de cuina i dieta mediterrània també tenim uns vins de tres parells d’estrelles michelin. Un cop més a corre cuita ens hem d’empescar campanyes, publicacions i tota mena de atractius reclams per fer saber que sí que és cert que tenim allò que volen. Sí, nosaltres també podem acollir el segment emergent de TURISME ENOLOGIC, afegint allò ja tant típic: estamos en ello, una troballa que ve a substituir el. com el “mañana-mañana” d’abans.Tant de bó sigui així
Suposo que per aquestes raons, de sobte a les fires de turisme va aparèixer un tema nou: “Rutas Vino de España” amb el subtítol “Encuentro de sentidos”. Nosaltres Catalunya, tan sols hi som presents amb la comarca del Penedès a la pg 24: “Ruta del Vino y del Cava del Penedès”. Bé, menos da una piedra. El fet de pertànyer al grup implica estar presents, existir, si més no, en catàlegs especialitzats i en portals com ara http://www.turismodevino.com/. La qual cosa no vol dir ni de bon tros que ja ho hàgim fet tot i que podem anar a fer la migdiada, la siesta, que resulta que també té propietats curatives. I ves que us pensàveu!
La Generalitat sembla ser que també ha vist el filó, recurs, possibilitat i s’ha espavilat a potenciar el tema amb la col.laboració del Incavi. Ara som País de grans vins i tenim no una ni dues sinó dotze DO. Paral·lelament Comerç també s’ha desvetllat i ha creat un potent instrument: gastroteca. Cat. Els del DO Empordà també s’han empescat un formidable fulleto i una web. Ara la feinada la tenim la resta, és a dir, els agents turístics, de l’ordre que sigui, per posar ordre i concert en tot aquest galimaties, a fi i efecte d’oferir allò que ja tenim però amb un embalatge diferent. Ara tenim un segment més on podem jugar: el turisme enològic. Una autèntica caixa de pandora, un bagul ple de tresors, que caldrà veure si sabem aprofitar-lo. De moment és una magnífica oportunitat per a potenciar la desestacionalització fent que el mes de setembre pugui esdevenir un veritable regal pels sentits on la qualitat i el savoir faire tinguin un pes considerable. No és tant i tant complicat, de fet tan sols cal respondre la pregunta de l’avia sobre el maridatge. Quin vi és el més adient per la vedella amb bolets, quin pel llobarro al fonoll, quin pel suquet, quin per la fideua? Quin vi ens aconsella? Cal veure’s tota l’ampolla o podem demanar diferents copes per cada plat? Podem visitar les bodegues? On fem un tast de vins? Mil i una preguntes que tan sols obtindran resposta si apliquem exactament la mateixa tàctica i la mateixa tècnica que empren els nostres ambaixadors, en Viusà o l’Adrià: passió, dedicació, tenacitat i tot plegat ben regat i ben servit amb cordials i amables ingredients ben farcits amb dosis de bon humor.
