CENTENARI COSTA BRAVA

AL.LELUIA

Segons el diccionari el títol d’aquesta glossa és una expressió d’alegria. Afegeix qui l’empra i quan, però això ja són figues d’altre paner. Altrament l’expressió ja és tan popular, tan corrent, que aquells del Vaticà no en poden reclamar ni drets d’autor ni l’exclusivitat.

De fet el crit no es limita a l’alegria, caldria afegir l’ampli i llarg ventall de sinònims o la rica xarxa semàntica del tema per poder indicar sense embuts l’estat en que em trobo els darrers dies. Una opció que descarto ja que si ho fes no quedaria espai per explicar què l’ha provocat. Es tanta, però tanta, la joia que si em descuido m’apunto al curset de gospel d’enguany del festival de blues gospel i jazz, si més no per trobar més i més canals per on expressar, donar a conèixer la bonanova i sobretot per compartir tanta felicitat amb la resta de mortals (vagin o no al concert del 19 de juliol). Personalment a mi això de compartir no em fa gaire pes, prefereixo l’expressió anglesa To Share, que catalanitzada amb quatre polsims de gavatxisme, té més suc: Tuxé. Tocat, com si fos esgrima. Tocat ben a fons, ben endins. Per què? Doncs ben senzill: tenim programa de centenari. Oé oé oé oé, zenkiu mai lort..eimen..al.leluia....kamon sing uit us...

El passat 1 de juliol vaig poder assistir (camuflat de periodista) a la presentació del Centenari de la Costa Brava. Organitzat pel Patronat de Turisme Costa Brava, l’acte es va concelebrar al Far del Cap de Creus. Segons el Sr Vilert és un homenatge als visitants, i als que ho varen fer possible. Tanmateix és una excel·lent oportunitat de
re-llençar, re-potenciar i re-posicionar ben amunt la marca. Aquí si que l’emoció va ésser impressionant i vaig patir i gaudir un intens orgasme intel·lectual; una facultat que amb els anys se m’ha endormiscat i que tenia por de que ja mai més fes acte de presència. El súmmum, l’èxtasi, la glòria divina (suposo), em va atacar quan varen mostrar el logotip amb les corresponents aplicacions corporatives. Badava, em queia la bava, seduït, conquerit, absolutament entregat i amb unes ganes boges de fotre un concert, o un solo, d’aplaudiments fins que les mans fugissin i anessin totes soles cap a l’uvi d’alguna clínica fashion d’aquestes del lifting a la data de naixement, a pagar en divuit reencarnacions. Genial.

Uns bons amics i vells coneguts de Roses, l’Alex i en Pere, són els autors de “la imatge del centenari”. L’any 2001 varen crear aquella magnífica icona carnavalera on no estava clar qui es disfressava de què, si el toro de micky o el micky de toro. Una imatge que va rebre el premi Laus votat pel gremi de dissenyadors!! L’estudi Bis, gent del país doncs, s’ha empescat una nova genialitat. Ara es tracta d’una mena de conquilla marina amb evidents signes arqueològics, petjades de les diverses civilitzacions que varen arribar o han passat pel nostre país. Han fet diverses aplicacions. Una d’elles amb al·lusions a la sorra i el sol, colors groc i vermell, l’altra ens mostra el colors del paisatge de la Costa Brava, amb verds i blaus.

Tot i que existeix una comissió, dirigida per Francesc Lopez, que vetlla per tot plegat i que està ben atrafegada amb el programa del centenari, ens varen fer cinc cèntims del programa previst destacant quatre punts claus:

- Presentació 1 de juliol al Far del Cap de Creus-Cadaqués
- Acte inaugural el divendres 12 de setembre de 2008 a l’auditori dels Jardins de Cap Roig-Calella de Palafrugell
- Acte central el 23 de juny de 2009 a La Ciutadella de Roses
- Acte de tancament el 12 de setembre de 2009 al Nou auditori del casino de la Costa Brava de Lloret de Mar

Roses doncs tindrà un paper privilegiat i destacat, malgrat no estar encara tancat quins actes concrets es duran a terme, en qualsevol cas la data, la fita és significativa i de moment hi ha temps per anar afilant el llapis i preparar l’esdeveniment amb absoluta garantia.

Completa el programari una sèrie d’activitats centrades en Exposicions –fotografia, obres d’art, objectes curiosos. Edició de llibres. Edicions audiovisuals i finalment la creació de dos productes turístics: una ruta pels llocs més emblemàtics de la zona i un menú gastronòmic.

Caldrà seguir vigilant com es desenvolupa el programa i el calendari, però mentrestant aquí a Roses ja podem estar ben satisfets. De moment duem una magnífica trajectòria: edició del tan desitjat i esperat llibre del nostre arxiver JM Barris, edició també i recuperació de la crònica vital –sigui història sigui ficció- de la nostra vila feta per August Pi i Sunyer, i l’exposició de fotos de com era abans part de la Costa Brava ubicada en la nova sala municipal de La Ciutadella. Just l’indret que el 23 de juny de 2009 serà el centre, la referència del món mundial del turisme. Jo ja estic impacient per veure-ho, viure-ho, llençar coets, repartir cava i coca a dojo i tot plegat la nit de la revetlla del meu sant. Certament que han tingut tot un senyor detall amb tots els joans que juntament amb peres i ases n’hi ha a totes les cases. A veure si tenim sort i podem convèncer el Sisa perquè ens toqui –i escenifiqui amb Dagoll Dagom- “La nit de Sant Joan”, aleshores pla cantariem al·leluies i glòries i joies i......